6 comentarios
Aquesta no l'entenc. Tal com ho veig, aquí no s'expressa cap finalitat (la causa la té a ella com a finalitat o destinació de la seva claredat?) sinó més aviat un mitjà: ella és a través de qui la causa s'aclareix. En aquest cas, no s'hauria d'afegir la preposició a. Potser ho podries explicar.
Es veuria més clar en aquestes dues opcions:
- Això ho he fet per ella --> Lo he hecho por ella
- Això ho he fet per a ella --> Lo he hecho para ella
La construcció "per a ella" és de finalitat en el segon cas clarament.
En el cas de la frase original, "per a ella" podria ser sinònim de "segons ella, al seu parer", però tenint en compte que la a sol caure molt sovint davant d'un pronom:
- Per mi ets important (per a mi ets important, jo penso que ets important)
No estic segur d'entendre bé el que dius, així que he fet una mica de recerca on-line.
Potser en aquest curs s'hauria de prendre l'IEC com a autoritat. Si hi estàs d'acord, la qüestió es pot resoldre mirant el seu diccionari, que l'hi té una accepció dedicada a la segona entrada, la 1.b: per mi expressa una relació.
Buscant altres fonts, si La causa és clara per (per a) ella significa La causa és clara segons ella, en la meva opinió ens trobem davant d'un cas en què s'expressa un mitjà, com a la frase Ho he fet portar per un missatger (exemple tret de l'Optimot), fins i tot gairebé un agent, diria jo (La causa és considerada clara per ella). En tots dos casos l'Optimot (fitxa 180/4) recomana per, no pas per a.
L'ÉsADir hi coincideix, i més categòricament perquè a més a més inclou un cas especial per explicar-ho: diu que «per expressar el parer, l'opinió, usem sempre per: […] Per mi, aquest recurs és imprescindible».
Tanmateix, no hi ha coincidència pertot. En canvi, el llibre d'estil de la UPF diu exactament el contrari: «Utilitzarem la preposició per a […] davant de complements nominals que indiquen […] opinió o punt de vista […] ([…] per a mi no hi ha dubte que cal continuar […]». Sembla que aquest és també el punt de vista de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Tot plegat, i deixant de banda si a l'oral cau o no cau la preposició a, diria que a l'escrit la forma La causa és clara per a ella podria acceptar-se, si acudim a certes fonts d'autoritat, però la que hauria d'ésser considerada correcta en tot cas és La causa és clara per ella.
Ja que hi som, potser podries aclarir-me aquest altre dubte. En casos com aquests, a on hi ha diferents opinions entre els gramàtics, quin és el criteri de l'equip que manteniu el curs? Reconeixeu alguna autoritat superior de referència, com podria ser l'IEC, per exemple, o tendiu més bé a acceptar qualsevol opinió més o menys fonamentada?
El tema de la preposició "per / per a" és un tema espinós, no només amb substantius, davant d'infinitiu estem encara en una batalla gramatical sense horitzó a la vista.
Davant de casos així sempre seguim l'IEC.
