5 comentarios
- 19
- 17
- 14
- 13
- 11
- 11
- 10
- 8
- 2
Quan el verb “jugar” significa “practicar un joc”, és intransitiu. Si volem indicar a quin joc s'està jugant, cal un complement de règim verbal (i.e. “a cartes“, “a escacs“, etc.), que no és un complement directe. No és el mateix cas si el que es vol dir és que s'està executant una partida d'un joc determinat, o un moviment del joc; aquí el verb és transitiu.
Així, si, volem preguntar a quin joc estaven jugant, direm “A què jugàveu?”. Si, en canvi, preguntem per quina jugada feien (si tiraven l'as o la sota, o si bellugaven el peó o el cavall), direm “Què jugaveu?”.
Com que en espanyol hi ha les mateixes distincions, no hi ha possible confusió.
- 15
- 12
Gràcies, jo pensava que no havia verbs intransitius al català. Cada dia s'aprèn una nova cosa! Em podries indicar quins altres verbs són intransitius en alguns casos i en altres no? Si no és molta molèstia, clar!
- 19
- 17
- 14
- 13
- 11
- 11
- 10
- 8
- 2
N'hi ha una pila, i molts d'ells es tradueixen per verbs transitius en espanyol, induint a l'error. Només posaré un exemple. Els verbs dels àpats (esmorzar, dinar, sopar) són intransitius, així que on en espanyol poden dir tranquil·lament Hoy cenaré pollo nosaltres no hem de dir “Avui soparé pollastre” (el qual implicaria la transitivitat del verb) sinó “Avui menjaré pollastre per sopar” o “Avui hi ha pollastre per sopar”.
El que cal que facis és que consultis els verbs al diccionari i miris si hi posa tr, intr, indicant que el verb és transitiu o intransitiu, respectivament. Si no hi diu res vol dir que pot funcionar d'ambdues maneres. Vés amb compte que pot dependre de l'accepció concreta.
- 15
- 12
Moltíssimes gràcies!! Llavors és qüestió de pràctica, com en tots els idiomes
